Lilypie First Birthday tickers

dissabte, 12 de maig del 2012

Una migdiada de dotze anys (Carles Capdevila)

Via Facebook m'ha arribat un article molt interessant d'en Carles Capdevila, titolat Una siesta de doce años. He buscat la font d'aquest text i he trobat l'article original en català al mateix web de l'autor. El problema és que acabo de veure que jo no he rebut exactament el mateix text original i he comprovat que aquest mateix text modificat està a molts altres llocs d'internet. Sembla ser que l'article original ha estat ampliat o ajuntat amb un altre text. Evidentment, no sé si aquest afegit també és del mateix periodista o si és d'una altra persona. Si al principi del seu text, en Carles Capdevila posa de manifest un greu problema social del que en formem part tots els docents, en la segona part del text adulterat només es lloa la figura del mestre i la seva importància amb un estil força poètic. 
En qualsevol cas, jo m'he llegit els dos textos i, tan si els dos són obra del mateix periodista, com si ha estat ampliat per algú altre, m'han agradat molt. Així que aquí us els adjunto els dos, en català i en castellà, perquè els pugueu llegir i decidir per vosaltres mateixos.


Una migdiada de dotze anys (25/10/09, Diari Avui)
12 novembre 2009
BON CAPDE
CARLES CAPDEVILA / PERIODISTA
Educar deu ser una cosa semblant a espavilar els marrecs i frenar els adolescents. Just al contrari del que fem: no és estrany veure nanos de quatre anys amb cotxet i xumet parlant pel mòbil, ni tampoc ho és veure’n de catorze sense hora de tornar a casa.
N’hem dit sobreprotecció, però és la desprotecció més absoluta: el nen arriba a l’insti sense haver anat a comprar una trista barra de pa, just quan un amic ja s’ha passat a la coca.
Sorprèn que hi hagi tanta literatura mèdica i psicopedagògica per afrontar l’embaràs, el part i el primer any de vida, i es faci un buit fins als llibres de socors per a pares d’adolescents de títols suggerents com El meu fill em pega o El meu fill es droga. Els nens d’entre dos i dotze anys no tenen qui els escrigui.
Des que abandonen el bolquer (ja era hora!) fins que arriben les compreses (i que durin), des que els desenganxes del xumet fins que t’ensumes que s’han enganxat al tabac, els pares fem una cosa fantàstica: descansem. Reposem forces de l’estrès d’haver-los parit i ensenyat a caminar i ens en desentenem fins que tocarà anar-los a buscar de matinada a la disco. Ara que per fi tornem a poder dormir, i fins que la por a l’accident de moto ens torni a desvetllar, fem una migdiada educativa de deu o dotze anys.
Algú s’esgarrifarà pensant que aquest període és precisament el moment clau per educar-los. Tranquil, que per alguna cosa els portem a l’escola. I si arriben immadurs a primer d’ESO que ningú no pateixi, allà els esperen els col·legues de batxillerat que ens els sobreespavilaran en un curs i mig, màxim dos. Al model de pares que sobreprotegeix els petits i abandona els adolescents ningú no els podrà acusar d’haver fracassat educant els seus fills. No ho han ni intentat.




Una siesta de doce años
Carles Capdevila / Periodista
Educar debe de ser una cosa parecida a espabilar a los niños y frenar a los adolescentes. Justo lo contrario de lo que hacemos: no es extraño ver niños de cuatro años con cochecito y chupete hablando por el móvil, ni tampoco lo es ver algunos de catorce sin hora de volver a casa.
Lo hemos llamado sobreprotección, pero es la desprotección más absoluta: el niño llega al insti sin haber ido a comprar una triste barra de pan, justo cuando un amigo ya se ha pasado a la coca.
Sorprende que haya tanta literatura médica y psicopedagógica para afrontar el embarazo, el parto y el primer año de vida, y que exista un vacío que llega hasta los libros de socorro para padres de adolescentes, esos que lucen títulos tan sugerentes como Mi hijo me pega o Mi hijo se droga . Los niños de entre dos y doce años no tienen quien les escriba.
Desde que abandonan el pañal (¡ya era hora!) hasta que llegan las compresas (y que duren), desde que los desenganchas del chupete hasta que te hueles que se han enganchado al tabaco, los padres hacemos una cosa fantástica: descansamos. Reponemos fuerzas del estrés de haberlos parido y enseñado a andar y nos desentendemos hasta que toca irlos a buscar de madrugada a la disco. Ahora que al fin volvemos a poder dormir, y hasta que el miedo al accidente de moto nos vuelva a desvelar, hacemos una siesta educativa de diez o doce años .
Alguien se estremecerá pensando que este período es precisamente el momento clave para educarlos. Tranquilo, que por algo los llevamos a la escuela. Y si llegan inmaduros a primero de ESO que nadie sufra, allá los esperan los colegas de bachillerato que nos los sobreespabilarán en un curso y medio, máximo dos. Al modelo de padres que sobreprotege a los pequeños y abandona los adolescentes nadie los podrá acusar de haber fracasado educando a sus hijos. No lo han intentado siquiera.
Los maestros hacen algo más que huelga o vacaciones, y la educación es bastante más que un problema.
Pido perdón tres veces: por colocar en un título tres palabras tan cursis y pasadas de moda, por haberlo hecho para hablar de los maestros, y, sobre todo sobre todo, porque mi idea es -lo siento mucho- hablar bien de ellos.
Sé que mi doble condición de padre y periodista, tan radical que sus siglas son PP, me invita a criticarlos por hacer demasiadas vacaciones (como padre) y me sugiere que hable de temas importantes, como la ley de educación (es lo mínimo que se le pide a un periodista esta semana).
Pero estoy harto de que la palabra más utilizada junto a escuela sea ‘fracaso’ y delante de educación acostumbre a aparecer siempre el concepto ‘problema’, y que ‘maestro’ suela compartir titular con ‘huelga’. La escuela hace algo más que fracasar, los maestros hacen algo más que hacer huelga (y vacaciones) y la educación es bastante más que un problema. De hecho es la única solución, pero esto nos lo tenemos muy callado, por si acaso.
Mi proceso, íntimo y personal, ha sido el siguiente: empecé siendo padre, a partir de mis hijos aprendí a querer el hecho educativo, el trabajo de criarlos, de encarrilarlos, y, mira por donde, ahora aprecio a los maestros, mis cómplices. ¿Cómo no he de querer a una gente que se dedica a educar a mis hijos?
Por esto me duele que se hable mal por sistema de mis queridos maestros, que no son todos los que cobran por hacerlo, claro está, sino los que son, los que suman a la profesión las tres palabras del título, los que mientras muchos padres se los imaginan en una playa de Hawai están encerrados en alguna escuela de verano, haciendo formación, buscando herramientas nuevas, métodos más adecuados.
Os deseo que aprovechéis estos días para rearmaros moralmente. Porque hace falta mucha moral para ser maestro. Moral en el sentido de los valores y moral para afrontar el día a día sin sentir el aprecio y la confianza imprescindibles. Ni los de la sociedad en general, ni los de los padres que os transferimos las criaturas pero no la autoridad.
¿Os imagináis un país que dejara su material más sensible, las criaturas, en sus años más importantes, de los cero a los dieciséis, y con la misión más decisiva, formarlos, en manos de unas personas en quienes no confía?
Las leyes pasan, y las pizarras dejan de ensuciarnos los dedos de tiza para convertirse en digitales. Pero la fuerza y la influencia de un buen maestro siempre marcará la diferencia: el que es capaz de colgar la mochila de un desaliento justificado junto a las mochilas de los alumnos y, ya liberado de peso, asume de buen humor que no será recordado por lo que le toca enseñar, sino por lo que aprenderán de él.

dijous, 22 de desembre del 2011

dijous, 1 de setembre del 2011

Seduïts pel Pep

TV3 fa un intens recorregut al voltant de la personalitat seductora de l'entrenador Pep Guardiola, a través de les reflexions de diferents personatges, molt lligats al tècnic blaugrana: David Trueba, Manel Estiarte, Francesca Guardiola, Carles Puyol, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Juan Manuel Lillo, Ramon Besa i Pep Plaza. Val la pena veure aquest vídeo!

dimecres, 13 de juliol del 2011

Diuen que els nens sempre venen amb un pa sota el braç...

Diuen que els nens sempre venen amb un pa sota el braç... Doncs bé, en el nostre cas, el nostre fill ha vingut amb tot el Forn de pa sencer!!! Jajaja!

Primer va néixer abans d'hora, el 30 de desembre en comptes del 2 de gener com li tocava, perquè encara entrés dins dels afortunats en cobrar el xec nadó. Si bé és cert que encara no els hem cobrat (ja se sap que l'administració sempre va més ràpid per reclamar diners que per pagar-los...), el fet de ser dels últims en tenir aquest xec va fer que el nostre Jordi petit, amb només 1 dia de vida, ja sortís per TV3. Va ser l'estrella de la petita pantalla!

Després, el nostre fill ha demostrat ser un trocet de pa beneït, perquè des de les dues setmanes de vida que ja ens ha dormit 6 i 7 hores seguides, amb la qual cosa ens ha facilitat molt la feina de pares. Al mes de vida ja dormia 8 i 9 hores per la nit, i durant el dia era tot un angelet. A més, és un nen molt alegre i tranquil, que menja molt bé i que està creixent ben sa i ben fort fins ara. Així que no ens podem queixar gens ni mica perquè ens ha tocat un sant baró!

Per si això fos poc, ara al maig a mi em van adjudicar la meva plaça definitiva i en propietat a la meva primera opció: l'IES Pau Vila. Això va ser una carambola com n'hi ha poques, ja que en aquest institut no existia cap plaça vacant, totes ja estaven adjudicades i pertanyien a algú. Però per sort una d'aquestes persones va demanar el trasllat a Saragossa, amb el que jo vaig poder obtenir la meva plaça al tan desitjat Pau Vila.

Creieu que encara hi ha més? Doncs sí! A l'hora d'incriure al peke a la guarderia ens vam quedar a la llista d'espera de llar d'infants de Barberà i ens van dir que durant la matriculació mai hi quedaven vacants, que això com a molt passava de cara al setembre o sinó al desembre... Doncs bé, ens van trucar dient que extraordinàriament hi havia hagut una renúncia de plaça i que ja el podíem inscriure! O sigui, que el Jordiet també ha obtingut plaça a la Llar d'Infants La Rondalla, la que nosaltres volíem, ja que és una llar molt familiar amb només 8 infants per classe.

Però la "guinda" del pastís ha vingut ara al juliol quan, després de passar-nos enclaustrats tots aquests mesos, hem vist que havia valgut la pena: hem aprovat les opos! Sí, tan el Jordi com jo hem aprovat, tu! Ara, ell s'ho mereixia moltíssim més, després de tan d'esforç i tan patir, hagués sigut súper injust que amb un 9 com va treure es quedés fora... Ja li ha anat pels pèls, perquè ha quedat el 45 de 54 places, però s'ha acabat fent justícia. Jo per la meva banda, he aprovat les d'EOI, perquè si en un futur vull provar de donar classes adults ho pugui fer.

En fi, molts em dieu que compri un número de loteria però jo crec que ja no podem demanar més, no?

divendres, 31 de desembre del 2010

El Jordi petit per TV3!!!

Els últims nens que cobren el xec nadó

Queden molt poques hores per esgotar el 2010, un any marcat, sens dubte, per la crisi econòmica i pels intents dels governs europeus d'eixugar els números vermells. A l'estat espanyol, l'executiu de Zapatero s'ha hagut d'estrènyer el cinturó, però les mesures d'austeritat es notaran encara més durant el 2011. A partir d'aquesta mitjanit, per exemple, desapareixerà l'anomenat "xec nadó", i Zapatero també ha hagut de fer marxa enrere i no ampliarà a un mes la baixa de paternitat.



dimarts, 28 de desembre del 2010

dimarts, 21 de desembre del 2010

dissabte, 20 de novembre del 2010

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Quines sortides que tenen els alumnes!

Hola a tothom i a totdon!

Fa uns dies us vaig enviar un mail amb diverses respostes curioses d'exàmens d'alumnes de l'ESO. La veritat, és que n'hi ha algunes per riure una estona, tu! Tot i que, quan et passen coses d'aquestes en un examen no et fan massa gràcia... 

A mi dimecres passat, amb l'examen d'anglès d'un primer d'ESO, em va passar una cosa molt divertida. Tenien diferents banderes dibuixades i m'havien de dir els noms dels països en anglès, cosa que havíem estat estudiant durant tota la Unitat 1, és a dir, durant tot el mes de setembre... Doncs bé, com les fotocòpies són en blanc i negre, els hi vaig explicar que una de les banderes que ells veien en gris i blanc en realitat era blava, blanca i vermella. Com vaig veure que es quedaven igual, els vaig donar una pista:

(Ester) - És un país veí nostre... (res)... És un país que està als Pirineus...
De cop i volta, una mà negitosa comença a moure's pel darrera, acompanyada d'una veu que deia:
(Alumne 1ESO) - Jo, jo, profe, jo ho sé, jo ho sé... Portugal!!!"
(Ester) - Des de quan Portugal està als Pirineus??? Ein?
Ah, no, és clar - van dir tots... Aleshores un altre "lumbreres" diu:
(Alumne 1ESO) - Ja ho tinc! És Andorra!
(Ester) - Molt bé, molt bé, Andorra si que està als Pirineus, oi tant... Però només una pregunta... Hem estudiat Andorra a la Unitat 1??? 
(Diversos Alumnes 1ESO) - No! A mi no em sona, no... Ah, però és que Andorra entrava??? Doncs jo no l'he estudiat, buff!
(Ester) - Doncs aleshores com voleu que sigui Andorra!!! Home! Brrr! Va, vinga, penseu una mica, que no és tan difícil... Última pista, la meitat d'aquest grup estudia aquest país i aquesta llengua, en comptes de fer anglès...
(Alumne 1ESO) - Ah! Doncs així és Francès...
(Ester) - Bé, si, però recordeu que a l'examen us demano el nom d'aquest país en anglès...

Conclusió? Diverses respostes dels exàmens estaven en blanc o posaven, literalment en català, "Francès"... Què macos que són els nens, oi? Ja veig que els hi hauré de demanar al Principat d'Andorra que canviïn el seu anunci per: "Vine a Portugal, el país dels Pirineus".
*ESTER*

diumenge, 26 de setembre del 2010

Je sais (Shy'm)



dimarts, 20 de juliol del 2010

dilluns, 14 de juny del 2010

Com passar de Mary Poppins a Malfoy en un sol trimestre...

Recordeu que pel gener us vaig dir que els meus alumnes de l'institut m'havien posat un apodo molt xulo que era Mary Poppins??? (No ho recordeu, cliqueu aquest link per recordar el post...) Doncs no sé ben bé com m'ho he fet, però en qüestió d'un sol trimestre, he passat de ser la "Mary" a ser la "Malfoy", amb totes les connotacions que això comporta, ejem...

La veritat és que no han sigut molt hàbils els meus alumnes, ja que s'han dedicat a fer-se grafittis als seus propis llibres amb el meu sobrenom, quan saben que un cop per trimestre els hi demano per corregir-lo... Si, tu, tan espabilats que són per algunes coses i després fan aquestes pifies... Bé, la qüestió és que em va sorprendre molt quan me'n vaig assabentar i la veritat és que quan vaig arribar a la classe (con el pronto que me caracteriza...) els hi vaig dir molt seriosament: "Que sapigueu que no és gaire intel·ligent escriure els vostres noms quan feu un grafitti si no voleu que us pillin! Hmm!". Bé, la veritat és que quan vaig entrar tenia en ment una altra frase bastant més directa (Que sapigueu que vaig molt ben servida! Hmm!) però per sort em vaig mossegar la llengua, jejeje...

Com sempre, la meva família i, més en concret els meus dos adorables germans, em van mostrar el seu suport enrient-se'n de mi, és clar! De fet, ja els hi va estranyar que els alumnes em diguessin Mary Poppins i ja em van advertir que això era perquè encara no sabien la mala llet que gastava. Doncs bé, sembla que en qüestió d'un sol trimestre els meus alumnes no només saben quin geni tinc sinó que fins i tot li han posat nom, tu! Reconec que sóc una professora molt estricta i que de tant en tant els hi dono el toque als meus alumnes amb algún crit, però ja us puc assegurar que si tingués una bareta màgica com els que surten a Harry Potter otro gallo cantaría!!! 

dissabte, 5 de juny del 2010

VACANCES D'ESTIU !!!

dimarts, 1 de juny del 2010

Hey Soul Sister (UVIC)

Mireu què bé s'ho munten a la Universitat de Vic!!! Si és que, allà només estudien els millors! Jejeje! Tenen una imaginació i una inventiva que només la boira viguetana pot donar!!! Apa, gaudiu del vídeo tan com jo he gaudit mirant-lo i recordant els bons temps universitaris! Petonets a tothom i totdon!
*ESTER*


Lyrics | Hey, Soul Sister lyrics

dimecres, 26 de maig del 2010

Entrevista a la revista Macmillan Magazine

Hola a tothom i a totdon!
Després d'haver recorregut mig catalunya fent conferències sobre blogs, avui ha sortit publicada una entrevista a la revista Macmillan Magazine sobre l'us dels blogs a l'aula i la manera tan senzilla de crear un blog. L'entrevista va adreçada a professors d'anglès que no estan gaire ficats encara en els temes de les noves tecnologies i explica de forma molt bàsica i senzilla l'ABC dels blogs. Així doncs, espero que us agradi l'entrevista que em van fer! Cliqueu aquí si la voleu llegir a la web!
Petonets,
*ESTER*



divendres, 7 de maig del 2010

Cinquena Conferència sobre Blocs!!! (Palma)

JA ESTÀ!!! Avui ja he fet l'última conferència! Ara aquest cap de setmana, com a recompensa, passarem un parell de dies ben romàntics a Palma de Mallorca amb el meu maridet!!! Mmm! Quines ganes tinc de desconectar i simplement passejar amb el Jordi agafadets de la mà!

FEEDBACK PALMA DE MALLORCA:
Number of feedback sheets handed in: 52
Interest - Scale 1-10 (Average): 8.8
Relevance - Scale 1-10 (Average): 8.9 

dijous, 6 de maig del 2010

L'Elena ha sortit a la Tele!

L'Elena Higueras, la meva amiga del SEK, ha sortit entrevistada a TV3! Han anat a la seva escola per fer una notícia sobre les proves de nivell que la Generalitat fa a primària i, com a Cap d'Estudis, doncs li han fet una entrevista! Mireu, mireu, que guapa surt! Cliqueu l'enllaç TV3
FELICITATS ELENA, ESTIC MOOOOLT ORGULLOSA DE TU!
*ESTER*

L'anglès, la prova més difícil
Actualitzat a les 19:00 h 06/05/2010
Avui s'han acabat els exàmens per saber el nivell dels alumnes de Primària de tot Catalunya. Els alumnes de sisè de Primària posen a prova el seu nivell d'anglès i de castellà. La novetat d'aquest any és la prova d'anglès. L'han trobat més difícil que altres exàmens.

divendres, 23 d’abril del 2010

Quarta Conferència sobre Blocs!!! (Barcelona)

Avui m'ha tocat la de BARCELONAAAA! Això ja són "palabras mayores"!!! Brrrr! I això que sent Sant Jordi no hauria d'estar preocupada, eh? Però no sé, tot i ja haver fet la meva conferència 3 cops i tenir-ho tot molt de per mà, aquesta conferència és com el meu "drac" personal, ja que és una jornada molt important... De totes formes, tinc un marit estupendíssim que, a part d'animar-me constantment, confiar cegament en les meves capacitats i donar-me el seu suport incondicional, avui a més a més, m'ha regalat una coseta que serà el meu amulet personal: "un clicker"!!! Si, si, ara ja sóc una conferenciant professional, tu, perquè ja puc passar les diapositives a distància, enfosquir la pantalla per centrar l'atenció del públic en mi i assenyalar alguna cosa en concret amb el punter-làser vermell!!! Oi que és un amor el meu Jordi? Aquest any a part del llibre i la rosa, ha sapigut regalar-me el que més necessitava: la confiança d'un clicker!

FEEDBACK BARCELONA:
Number of feedback sheets handed in: 60           
Interest - Scale 1-10 (Average): 8.7
Relevance - Scale 1-10 (Average): 8.7