El Petit Príncep, Antoine de Saint-Exupéry

Com molts de vosaltres sabeu, El Petit Príncep és, des de sempre, el meu llibre preferit. L'he llegit i rellegit un munt de vegades i, cada cop, m'ha dit una cosa diferent i ha significat una cosa diferent a la meva vida. Com jo sempre dic, "els llibres et criden" i hi ha vegades en que necessites llegir un llibre i, d'altres, que has d'esperar a llegir-lo perquè tingui realment sentit.

M'ha passat ja amb diversos llibres. Per exemple, quan vaig decidir anar-me'n a viure a Vic, ja no com a estudiant, sinó per a treballar-hi i viure-hi de forma independent, vaig endur-me el llibre de l'Alquimista de Paulo Coelho (autor del qual he devorat gairebé totes les seves obres, per no dir totes...). Doncs bé, aquest llibre ja feia 1 any que el tenia i, tot i tenir-ne ganes de llegir-lo mai no en vaig tenir l'ocasió fins que vaig voler fer realitat el meu "somni" d'independitzar-me, és a dir, fins que no vaig voler perseguir la meva "llegenda personal"...

També em va passar amb un llibre de Sant Jordi. Normalment, i sempre que és possible, amb el Jordi passegem per les Rambles de Barcelona la Diada de Sant Jordi per triar i remenar llibres. Doncs bé, el 23 d'abril del 2005 (ho sento, però ja sabeu que tenir "massa" memòria és un dels meus defectes...) vam anar a voltar per les Rambles com feiem tradicionalment i, curiosament, a cada parada el primer llibre que sempre em cridava l'atenció era El Anillo. La Herencia del Último templario de Jorge Molist, sobre una noia periodista que pel seu 27è aniversari (jo aleshores, curiosament també en tenia 27) rep un misteriós anell antic de manera anònima, que la portarà a revelar una trama dels templaris amagada a Barcelona. Com m'acabava de llegir El Código Da Vinci de Dan Brown, vaig trobar que era el llibre perfecte per a mi, ja que m'hi sentia molt identificada. El que jo no sabia quan vaig triar aquest llibre és que només 12 dies després de comprar-lo jo mateixa també rebria un anell!!! Però aquest cop no seria d'un desconegut, sinó d'en Jordi que em demanava per casar-me amb ell!!!

Evidenment, després de comprovar que, realment, els llibres et criden a llegir-los mitjançant senyals silencioses que trobem en el dia a dia de la nostra vida, vaig pensar que la millor manera d'expressar els meus sentiments era mitjançant un llibre, i per això, vaig decidir dir-li al meu Jordi que estava enamorada d'ell a partir del Capítol XXI del meu estimadíssim Petit Príncep... Ah, però... què ara mateix no recordeu de què va aquest capítol??? No patiu, perquè qualsevol moment és bo per tornar a llegir El Petit Príncep!!! Vinga, va, ja us deixo que l'aneu a buscar per treure-us el cuquet de la curiositat!!!!

Un petonet ben fort a tothom i a totdon!

*ESTER*

PD: Us aconsello que, sempre que pugueu, el llegiu en versió original, perquè "on ne voit bien qu’avec le cœur. L’essentiel est invisible pour les yeux."

Què és de la meva vida, us preguntareu?

Hola a tothom i a totdon!


Qtal va tot? Jo la veritat és que he estat una miquetona desconectada, ho reconec... Per això m'he decidit a enviar aquest missatge, perquè la gent que em truca dient-me "Eo, perduda!!!", amb tota la raó del món, sàpiga què és de la meva vida...


Bé, a finals de setembre em van donar una substitució a una escola de Terrassa i la veritat és que m'ho vaig prendre bastant malament, perquè diguem que és un altre SEK, però amb escola pública, i només per un parell de dies no em van trucar de Secundària... En fi, ara ja m'he resignat que m'hi passaré tot el curs, m'he fet meves tan les classes com els alumnes i, si més no, tinc feina assegurada durant aquest curs, que veient els temps que corren amb tot això de la crisi, ja és molt tu!


A més, per variar, també estic estudiant les opos... Again!!! A veure si a la tercera va la vençuda... Aquest cop però em presento a les de Secundària d'anglès, a veure si hi ha més sort i esperem que no acabin congelant-les!!! Com si tot això no fos poc, també dono classes de converses els dilluns i dimecres a l'Escola Oficial de Sabadell als 4ts i 5ès... M'encanta!!! Ho he de reconèixer, m'ho passo genial amb ells, són adults i fem un munt de debats, jocs, role-plays, etc. O sigui, que si més no durant dos dies deixo de repetir constantment "open the door" i "close the window" i puc realment expressar-me en anglès...


En fi, com podeu comprovar la meva vida segueix igual d'ocupada, això si no tenim en compte que també he d'actualitzar una web d'anglès, el moodle, el facebook i contestar diàriament als mails que m'arriben tan per gmail, hotmail com de l'xtec!!! Ara, tot i això, he de dir que considero que tinc una vida "PLENA", i no pas per tot això que acabo comentar en aquestes darreres línees, sinó per la persona amb qui la puc compartir: EL JORDI. És el meu motor, realment, ja que em dóna forces quan més les necessito i em sap comprendre en totes les meves facetes, com a bona llunàtica que sóc... A més, tinc la gran sort de comptar amb la millor de les famílies, ELS BOLDÚS, amb uns pares que són uns soletes i uns germans genials. I per si això fos poc, també compto amb un grapat d'amics que sempre hi són quan els necessito i, el més important, hi segueixen sent tot i que jo sembli desconectada, com els meus Madriles, la Núria Viñals, la Esther Vide, la Laura González, l'Elena Higueras, etc.


Bé, espero que aquest missatge hagi servit no només per contactar amb vosaltres i posar-vos al dia de la meva vida, sinó també per adonar-me de tot el que tinc i com en sóc d'afortunada!
Un petonet,
*ESTER*