Diuen que els nens sempre venen amb un pa sota el braç... Doncs bé, en el nostre cas, el nostre fill ha vingut amb tot el Forn de pa sencer!!! Jajaja!
Primer va néixer abans d'hora, el 30 de desembre en comptes del 2 de gener com li tocava, perquè encara entrés dins dels afortunats en cobrar el xec nadó. Si bé és cert que encara no els hem cobrat (ja se sap que l'administració sempre va més ràpid per reclamar diners que per pagar-los...), el fet de ser dels últims en tenir aquest xec va fer que el nostre Jordi petit, amb només 1 dia de vida, ja sortís per TV3. Va ser l'estrella de la petita pantalla!
Després, el nostre fill ha demostrat ser un trocet de pa beneït, perquè des de les dues setmanes de vida que ja ens ha dormit 6 i 7 hores seguides, amb la qual cosa ens ha facilitat molt la feina de pares. Al mes de vida ja dormia 8 i 9 hores per la nit, i durant el dia era tot un angelet. A més, és un nen molt alegre i tranquil, que menja molt bé i que està creixent ben sa i ben fort fins ara. Així que no ens podem queixar gens ni mica perquè ens ha tocat un sant baró!
Per si això fos poc, ara al maig a mi em van adjudicar la meva plaça definitiva i en propietat a la meva primera opció: l'IES Pau Vila. Això va ser una carambola com n'hi ha poques, ja que en aquest institut no existia cap plaça vacant, totes ja estaven adjudicades i pertanyien a algú. Però per sort una d'aquestes persones va demanar el trasllat a Saragossa, amb el que jo vaig poder obtenir la meva plaça al tan desitjat Pau Vila.
Creieu que encara hi ha més? Doncs sí! A l'hora d'incriure al peke a la guarderia ens vam quedar a la llista d'espera de llar d'infants de Barberà i ens van dir que durant la matriculació mai hi quedaven vacants, que això com a molt passava de cara al setembre o sinó al desembre... Doncs bé, ens van trucar dient que extraordinàriament hi havia hagut una renúncia de plaça i que ja el podíem inscriure! O sigui, que el Jordiet també ha obtingut plaça a la Llar d'Infants La Rondalla, la que nosaltres volíem, ja que és una llar molt familiar amb només 8 infants per classe.
Però la "guinda" del pastís ha vingut ara al juliol quan, després de passar-nos enclaustrats tots aquests mesos, hem vist que havia valgut la pena: hem aprovat les opos! Sí, tan el Jordi com jo hem aprovat, tu! Ara, ell s'ho mereixia moltíssim més, després de tan d'esforç i tan patir, hagués sigut súper injust que amb un 9 com va treure es quedés fora... Ja li ha anat pels pèls, perquè ha quedat el 45 de 54 places, però s'ha acabat fent justícia. Jo per la meva banda, he aprovat les d'EOI, perquè si en un futur vull provar de donar classes adults ho pugui fer.
En fi, molts em dieu que compri un número de loteria però jo crec que ja no podem demanar més, no?
Sens dubte, compra'l, compra'l! ;->
ResponEliminaLa vida acostuma a tenir moments alts i moments baixos... quan estiguis en els baixos recorda aquests bons moments que ara revius... i viu amb l'esperança segura que hi haurà de nous...
Jajaja! Jo crec que seria abusar d'aquesta bona ratxa... Estem vivint els moments més dolços i, sens dubte, estem creant els records que ens ajudaran a passar els moments dolents. Gràcies per recordar-m'ho!
ResponElimina